top of page

Audiovisuals

CÒMIC

QUÈ ÉS EL CÒMIC? 

Relat o història explicada mitjançant vinyetes o requadres que contenen il·lustracions i en el qual algunes o totes les vinyetes poden contenir un text més o menys breu.

CARACTERÍSTIQUES O TRETS DEFINITIUS

El seu caràcter és narratiu.

 

Utilitza un suport temporal, hi ha un abans i un després a la vinyeta que estem llegint (la vinyeta llegida és el present).

 

La seva naturalesa és verbal-icònica, vol dir que els textos i imatges tindran una interacció durant tot el còmic per donar-li sentit. Una altra característica és l'ús de codis propis específics.

El còmic en la seva narrativa marca els temps: present, passat i futur, per mitjà de les seves vinyetes. Utilitza també per marcar el ritme temporal el flaix-back i el flash- forward


La analepsis (flashback) s'utilitza narrativament per alterar la seqüència cronològica en la història, ens remet a l'passat.

 

La prolepsis (flashforward) és un salt cap endavant en el temps, després es torna a aquest.

Utilitza llenguatge verboicònic (elements verbals i icònics): utilitza textos de transferència -cartuchos- amb un cap de relleu (pas d'un temps a un altre) o d'ancoratge (pas d'un espai a un altre).

 

També utilitza textos diagonals (globus) i onomatopeies


Recorre a l'ús de codis específics: vinyetes, globus, indicacions de moviment i expressions gestuals.


És un mitjà de comunicació massiva.
 

Té una finalitat de distreure, encara que les necessitats socials ho fan més aviat instructiu, el que significa que busca deixar un ensenyament.

HISTÒRIA DEL CÒMIC

Podem veure que el còmic ja existia des de fa milers d'anys. Per exemple en l'època del egipcis, que representaven amb dibuixos i jeroglífics els seus mites, que pintaven sobre fulles de papir. També feien murals amb dibuixos I textos per representar una història, en forma de tira.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Un altre exemple ho podem trobar als retaules medievals que explicaven fets històrics, successos, etc. I ho representaven amb dibuixos. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


A les pintures i retaules de les esglèsies també ho podem veure. On s'explicaven exclusivament la vida de Jesús o històries de la Bíblia. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


A més a més, podem trobar un exemple de còmic a les pintures rupestres. Eren pintures que feien sobre roques, i que representaven mites o normalment escenes de caça. 

Per al 1895 és quan es van dir que sorgir les primeres característiques del còmic, en el periòdic "New York Journal" amb un personatge anomenat The Yellow Kid.

The Yellow Kid, vaa començar amb una vinyeta, però que més endevan va passar a ser una tira amb la novetat d'afegir text en els rètols, en les parets o en la roba del personatge, fins que el dibuixant va començar a posar text en unes bafarades. 
Així va complir amb tres de les característiques d'un còmic: successió d'imatges, un personatge al llarg de l'història i text en les imatges.

El 1930 és quan el còmic comença a guanyar importància després de la gran depressió. Surten còmics com:

 Little Orphan Annie                                                                                                                              Popeye  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Dick Tracy                                                                                                                                       Flash Gordon  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tarzan

Estats Units al 1941 durant la Segona Guerra Mundial va mobilitza els herois: Capitan America.

També van sorgir gèneres d'intriga: The Spirit. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


I un cop acabada la guerra van tornar l'humor: Peanuts

A Espanya el còmic va començar a guanyar importància al 1917 amb la revista infantil "TBO". 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Al 1923 es publica la revista "Pulgarcito", amb personatges com Zipi i Zape. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Al 1939 es crea "Mortadelo i Filemón".

La vinyeta, formes i grandàries,planificació,composició i perspectiva

Vinyeta:


És el requadre que conté les imatges dibuixades on es desenvolupa la història.

Les vinyetes constitueixen la unitat mínima d'acció seqüencial en el desenvolupament d'un còmic. La seqüència consecutiva de vinyetes aconsegueix articular la narració o el relat de la historieta. En cada canvi de vinyeta es simula la producció d'una variació temporal o espacial, de manera que les seqüències de la narració es van desenvolupant en vinyetes successives.

Enquadrament:


Limitació de l'espai de la realitat on l'acció s'executa dins de la vinyeta. Segons l'espai seleccionat (plans), els angles a l'angle de visió o el seu espai en el paper (format).

- Gran Pla General: és manifesta l'ambient on es desenvolupa l'acció. Ens presenta el context de la situació i amb prou feines veiem els personatges. És el paisatge en general.

 

- Plànol General: la seva mida és semblant a la mida de el personatge. Presenta del cap als peus i presenta informació del context en què hi ha el personatge. Aquestes referències a l'ambient són menors ja que es busca el protagonisme a el personatge. També conegut com a pla sencer o de conjunt.

- Plànol Americà: és la figura humana des dels genolls, mostra la part física de el personatge o accions detallades d'aquest.

- Plànol Detall: s'enquadra una part de la figura humana de prop. Fins i tot arriba a ocupar tota una vinyeta.

- Plànol Mitjà: s'enquadra des de la cintura i destaca l'acció més que el context, l'expressió de el personatge és important per al pla mitjà.

 

- Primer Plànol: va de les espatlles al capdavant. L'estat emocional, psicològic i expressions facials són els que es remarquen.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 
Angles


És un punt de vista des del qual s'observa l'acció. Atorga profunditat i volum a la vinyeta, pot connotar grandesa o petitesa.

Tipus d'angles:
- Normal o angle mitjà: a l'alçada dels ulls.

- Picat: de dalt a baix i connota inferioritat.

- Contrapicat: de baix a dalt. Connota superioritat.

 

- Angle zenital o picat absolut: visió perpendicular absoluta de la realitat.
 

- Angle nadir o angle contrapicat absolut.

Es busca donar efectes diferents segons sigui el pla i angle triat. (Els plans i els angles d'angulació també són utilitzats al vídeo i la fotografia) 

Formats


És la relació entre l'enquadrament, la vinyeta, l'espai i temps real. Li dóna ritme a la historieta. Representa l'enquadrament de el paper, pot ser rectangular (horitzontal o vertical), circular, triangular, quadrat, etc., implica triar la mida.
 
Colors 


Dins de la composició visual del còmic, l'aplicació de color pot complir quatre funcions:


- Figurativa: per donar-li realisme a la imatge.
 

- Estètica: embelleix la imatge.
 

- Psicològica: provocar emocions, estimular sentiments.
 

- Significant: per connotar significats diferents d'acord a un context.

El significat dels colors no és fix, permet diverses combinacions que donin pas a interpretacions diferents. Un color pot usar-se per significats diferents.
També està l'opció del blanc i negre, què és quan es juga amb les ombres. 

Signes convencionals


- Metàfora visual: Convenció gràfica per expressar idees a través d'imatges. Un cop o pensament per exemple.

- Figures cinètiques: En els còmics no hi ha moviment, però aquestes figures gràfiques s'esforcen per reflectir dinamisme real.

La línia recta representa la trajectòria simple recorreguda per un objecte o personatge. Quan aquesta línia es perllonga per descompondre la imatge es busca representar un moviment veloç, es veu molt en els còmics dels superherois. Quan hi ha algun cop es dibuixa una forma estrellada i el dibuix de l'impacte es col·loca en el centre.

Altres recursos utilitzats avui en dia


- La panoràmica: vinyetes successives que mostren un sol moviment.
 

- Sensació de travelling: és una seqüència successiva d'imatges sobre un personatge, on el acostes o t'allunyes.
 

El fos: és una alteració progressiva dels tons d'imatge.
 

- L'encadenat: dóna una degradació d'imatge a el mateix temps que va apareixent una altra amb un valor semblant.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els textos i els símbols gràfics

- Expressen diàlegs i pensaments dels personatges.
 

- Introdueixen informació de suport a la cartellera.
 

- Evoquen els sorolls de la realitat a través d'onomatopeia.

Entrepans
 

En aquest espai es col·loquen els textos que diuen o pensen els personatges. Té dues parts: la superior o globus i de cua o delta que assenyala a el personatge que està pensant o parlant.
A el globus se li considera exemple perfecte de la integració dels components verbals i icònics.
La seva forma de el globus significa coses diferents:

- El contorn en forma de núvols vol dir paraules pensades pel personatge.


- El contorn delineat amb tornes tremoloses, significa veu tremolosa i expressa debilitat, por, fred, etc.
 

- El contorn en forma de dents de xerrac, expressa un crit, irritació, esclat, etc.
 

- El contorn amb línies discontínues indica que els personatges parlen en veu baixa per expressar secrets, confidències, etc.
 

 - Quan el "rabillo" de l'entrepà assenyala un lloc fora de el quadre, indica que el personatge que parla no apareix a la vinyeta.

 - L'entrepà inclòs en un altre entrepà indica les pauses que realitza el personatge en la seva conversa.
 

 - Una successió de globus que envolten als personatges expressa baralla, actes agressius.
 

 -  El globus amb diversos "rabillos" indica que el text és dit per diversos personals.
 

 - Quan es tracta d'un aparell electrònic, el globus està en zizzag


Cartellera i cartutx


Cartel·la és la veu del narrador i és externa a la imatge de l'acció. Es col·loca a la part superior de la vinyeta de forma rectangular, pot o no aparèixer. El cartutx enllaça dues vinyetes consecutives.

 

Relleu i Ancoratge


Cobreix salts de el temps, perquè el sentit cronològic no es perdi. L'ancoratge afegeix informació extra.

 

Onomatopeia


Representa el so, fora o dins de la vinyeta es pot col·locar.
Onomatopeia és una paraula que prové de el llatí tardà onomatopoeia, encara que el seu origen es remunta a un vocable grec. Es tracta de la imitació o recreació de el so d'alguna cosa en el terme que s'utilitza per significar. També pot referir-se a fenòmens visuals.

Tipografia


És a dir, el tipus de lletra. Generalment s'utilitza el tipus impremta. Tot depèn de el personatge i el to que vulgui expressar-se. En un crit les lletres són majúscules o grans.


Tipus de còmics


No existeix una classificació formal dels còmics, ja que fins i tot la seva nomenclatura sembla ser objecte de controvèrsia. Alguns rebutgen aquest terme a l'trobar-molt vinculat amb l'origen efímer i banal de la historieta per a adolescents, proposant termes més sofisticats com Art seqüencial (Will Eisner). No obstant això, d'acord amb el seu format de publicació, usualment es parla de:
 
Tires còmiques: Ja sigui que vinguin inserides al diari (encara ho fan) o dins de revistes, o fins i tot en llibres  d'un artista concret, les tires còmiques respecten el format que el seu nom indica: són una tira de tres o més vinyetes en les quals es representa una narració breu, sovint semblant a l'acudit, a l'gag o, també, a la narració per lliuraments, típica de segle XIX.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 
Còmics o revistes d'historietes: Impreses en paper de més o menys qualitat, però en general a tot color, amb acabat professional i en tiratges en massa, es tracta de les clàssiques revistes de lectura per vinyetes, tot i que ja disten molt de ser únicament de superherois o aventures sorprenents.

Novel·les gràfiques: Aquesta és una categoria àmplia i diversa, on encaixen les propostes artístiques més formals, cultes i exigents, sovint per a un públic informat, disposat a interpretar-les tal com es fa amb una obra d'art escrita o il·lustrada. Cal, però, novel·les gràfiques sense cap text, altres amb predominança de text, en fi, no hi ha un model únic per a elles.

 

Els personatges. Expressions facials i moviment del cos.


El moviment
Per a expressar el moviment, el còmic recorre a el canvi de lloc i grandària de la figura, per mitjà de les diferents perspectives, i també mitjançant l'anomenada figura o línia cinètica: La línia cinètica és un recurs de l'autor per indicar la direcció, sentit, velocitat, etc. d'un moviment A l'esquerra es mostra la línia cinètica d'un pèndol, acompanyat d'una onomatopeia.

YellowKid.jpeg
egipcio.jpg
que es.jpg
que es el comic.gif
the yellow kid.jpg
comic.jpg
retaules medievals.jpg
pinturas rupestres.jpg
pinturas en las iglesias.jpg
popeye.jpg
the sprirt.jpg
tarzan.jpg
capitan america.jpg
tbo.jpg
viñeta.jpg
peanuts.jpg
pulgarcito.jpg
mortadelo y filemon.jpg
simbolos.png
little orphan annie.jpg
dick tracy.jpg
flash gordon.jpg
planons.png
angulos.jfif
colores.jfif
images (1).jfif
images.jfif
onomatopeyas.jpg
personajes.png
tiras comicas.gif
novelas graficas.jpg
bocadillos.jpg
movimiento.jpg
expresiones faciales.gif
tipografia.jpg
historieta.jpg

El muntatge. Transicions entre vinyetes. Les el·lipsis. El procés de realització.

La producció del còmic, tradicionalment, la indústria del còmic ha requerit un treball col·lectiu, en el que s’ha produït una especialització dels propis historietistes. Es distingeixen:


Dibuixant: La seva tasca consisteix en la realització de l’esbós, llapis final i a vegades l’entintat.


Entintador: L’entintat consisteix a realitzar una pàgina en blanc i negre a partir d’una altra prèvia, denominada llapis final, amb l’objectiu d'aconseguir una imatge neta i fàcil de comprendre visualment, marcant els detalls que en llapis final no es poguessin apreciar i, a més a més, facilitant la posterior aplicació de color. L’entintador, és un altre artista que pot donar, en aquest procés, nova càrrega visual a l’obra del dibuixant. Un mateix llapis final, entintat per diferents entintadors pot donar com a resultat obres completament diferents i personals.

© 2023 para J.A Fotografía. Creado con  Wix.com

bottom of page