Resum: Les Avantguardes 

 

Les Vanguardies van començar als primers anys del segle XX, i va acabar a la Segona Guerra Mundial. 

La Vanguardia es un moviment de ruptura i canvi que crea un nou llenguatge reivindicant la seva llibertat creativa. Rebutja els models tradicionals de representació. L’artista modern indaga en les belleses cambiants y subjectives. Aquest moviment suposa autoreflexió, és a dir, la indagació en els processos creatius, en els medis i llenguatges. 

Les vanguardies s'auto governen però no s’aïllen dels fenòmens que es produeixen al seu voltant, i assumeixen una posició ideològica respecte a les circumstàncies històriques en les quals es troben. S’ abandona l’art com a imitació de la realitat. 

 

Cronologia de les vanguardies

El Fauvisme va néixer a França al 1905. Aquest mateix any es crea l’Expressionisme Alemany. 

Al 1907 sorgeix el Cubisme, a París. A Italia es va publicar el primer manifest del Futurisme el 1909, redactat per Marinetti. 

Al 1910 es va fer la primera aquarel·la abstracta realitzada per Kandinsky, i va néixer l'Abstracció. Al 1911, el segon episodi de l'Expressionisme. Al 1915 el rus Malevitch publica el seu manifest del Suprematisme. Al 1917 a Amsterdam, De Stijl. Al 1920, el Constructivisme rus. 

Al 1916, es funda el Dadaisme. Y a Paris al 1924 sorgeix el Surrealisme. 

 

El Fauvisme 

Els quadres es caracteritzen per la violència cromàtica extrema, l’angoixes interiors atormenades. Són taques enormes de colors plans. El color és independent. El dibuix es realitza amb una línia gruixuda de color que canvia. Els colors destaquen per la seva estridència. La llum, les ombres i el clarobscur desapareix. No hi ha representació d’objectes. Es representen paisatges i natures mortes. 

 

Expressionisme alemany 

És una manera de reflexar l’angoixa del ser humà, les seves imatges tenen molta potència. Hi ha formes anguloses i colors intensos per l’influència fauvista. Perd tot el desig decoratiu de l’obra. No hi ha ni llum ni ombra, només els colors i el seu conjunt. 

Els expressionistes agafen influències de fonts primitives com de l’escultura africana i els dibuixos infantils. Les característiques són: traços incisius, els contrastos bruscos i l’esquematisme angular. 

 

El Cubisme 

Els quadres d’aquest moviment es caracteritzen per la descomposició de les figures, es redueix al color que limita els planos i defineix objectes amb un ombrejat arbitrari, anti-clarobscurista. El cubisme presenta els objectes vistos des de tots els punts de vista, la totalitat de l’objecte es presenta simultàneament. 

Al 1912 apareixen el collage, que en la pintura cubista s’utilitza de moltes maneres. El pintor parteix dels materials amb els quals pot treballar, no d’un motiu particular. No es pretén reproduir la realitat, sinó crear-la mitjançant el quadre-objecte, alterant la realitat verdadera falsa, prenent directament del món real. 

 

L’Abstracció 

Al 1910 Kandinsky pinta una aquarel·la on no existeix referencia figurativa, y proporciona una dimensió espiritualista. 

Els colors i els sorolls posseeixen un significat propi que actua sobre els sentits i condueix a una experiencia espiritual. 

El quadre és una relació de formes acolorides i dibuixades, fent desaparèixer els objectes. Això fa que l’obra d’art es converteixi en una realitat autònoma sense cap connexió amb res, simplement hi ha les combinacions de colors que intenten expressar sense cap llenguatge de formes. Els colors son escollits per impulsos de la inspiració. 

El suprematisme mostra una abstracció de tipus geomètric fonamentat en l’ús de formes simples i elementals. 

 

El Dadaisme 

Va néixer a Suiza. El nom del moviment es va escollir per atzar. Volien portar a la pràctica espontaneïtat, la llibertat total. Aquest moviment intenta destruir tots els significats artístics, l’atzar les accions provocatives, l’hironia i l’ús de tècniques industrials van ser els components del dadaisme, per això es van provocar escàndol i burla. 

És decisió de l’artista la que fa que l’objecte industrial sigui una obra d’art. 

El dadaisme es podria definir més com un estat d’ànim que com un moviment artístic ben definit. Es tracta d’una ruptura absoluta amb la que fins ara s’havia considerat ar, es a dir, per al dadaisme està tot permitit. 

Una sola cosa importa, que el gest sigui una provocació, contra les lleis. 

El dadaisme és un fenomen de reflexió sobre la creació i la funció de l’art. Sense els ready-made (objectes anodins) no ens hauriem preguntat d emanera tan insistent que es l’art. 

​

Línia del temps