El Fauvisme 

​

El fauvisme suposa fonamentalment una reacció contra l'impressionisme en pro del color i de l'objecte, que havien estat reduïts a tonalitats lluminoses pels pintors de la fi del segle XIX. Un crític, LOUIS VAUXCELLES, dóna l'apel.latiu pejoratiu de fauves ("feres") als pintors que al Saló de Tardor del 1905 es van distingir per la violència cromàtica de les seves obres.

​

El color torna a ser l'ingredient principal del quadre, i és utilitzat d'una manera apassionada; DÉRAIN s'entusiasmava amb les obres de VLAMINCK, i tots dos aplicaven la pasta directament del tub, sense alterar el color amb mescles al pinzell o a la paleta. En lloc dels petits tocs que SIGNAC havia ensenyat a MATISSE, els pintors fauves, que es van agrupar d'una manera passatgera entre el 1905 i el 1907 i van seguir després camins diferents, s'inclinen per la taca plana i extensa. El color s'independitza de l'objecte: és possible pintar un cavall verd, o una model blava des dels cabells fins als peus, o una mar violada, o arbres amb fulles de colors diferents i troncs policroms, o cambres on rectangles de color desborden des de les parets cap a les portes o des d'un divan cap a terra. A fi de respectar l'objecte, que tenia el perill de perdre's entre les violències i arbitrarietats coloristes, la línia va recuperar la seva energia amb trets gruixuts i nítids. La llum del sol desapareix d'aquestes obres, juntament amb la profunditat; les composicions tendeixen al pla únic,

a la manera de GAUGUIN. El temes continuen els de l'impressionisme: paisatges, personatges dintre de les cambres, natures mortes amb fruites abundants, on es fan ressaltar les formes geomètriques.

​

MATISSE va ser el líder d'aquest grup i es va mantenir lleial als principis fauvistes.

​

El fauvisme va tenir una vida efímera, tot i que la utilització autònoma del color va ressorgir amb la pintura abstracta; peró alguns dels seus seguidors no va deixar d'assajar, molts anys després, els principis teòrics del 1905; un dels quadres més expressius de l'estil és el de DUFY L'artista i el seu model a l'estudi de Le Havre, pintat el 1929.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

EXPRESSIONISME 

​

​Moviment artístic sorgit a Alemanya a principis del segle XX, en el mateix moment que el fauvisme francès. Va rebre el seu nom en 1911 en ocasió de l'exposició de la Secessió berlinesa, en la qual es van exposar els quadres fauvistes de Matisse i els seus companys francesos, a més d'algunes de les obres precubistes de Pablo Picasso.

​

D'estridents colors, traços caòtics i angulosos i temes plens d'ansietat.

No hi havien regles, la inspiració havia de fluir lliure i poder donar expressió immediata a les necessitats emocionals de l'artista; es preocupen menys dels aspectes formals, fet que els separava del fauvisme de Matisse i de Braque.

Obres amb una gran crítica social, per això van rebre comentaris negatius de la societat conservadora, els hi deien que eren un perill per a la joventut alemanya.

És més important el contingut que la forma. L'objectiu és expressar l’interior de l’ésser humà.

No es requereix una bona tècnica pictòrica ni un resultat estèticament correcte. L'important és transmetre el sentiment i la subjectivitat. La fi és que l'espectador que contempla, se senti atabalat, espantat o deprimit, segons l'estat que es vulgui transmetre.

Potencien l'impacte emocional a l'espectador a través del color, les formes retorçades, la composició agressiva, etc. Intentaven modelar la realitat per a potenciar l'emoció interior.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

CUBISME

​

El cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'art modern (altrament anomenats -ismes), present principalment en la pintura i l'escultura. Va tenir el seu moment més intens entre 1907 i 1914. És l'art i la innovació més important del segle XX, transformant la perspectiva convencional i la manera de percebre les formes, que apareixen fragmentades com un trencaclosques amb les peces mal posades.

Es considera l'inici de l'art abstracte. En les obres cubistes els objectes es trenquen, s'analitzen, i es reconstrueixen en una forma abstracta; en lloc de representar els objectes des d'un únic punt de vista, l'artista pinta el motiu des d'una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli. El cubisme intenta atènyer l'essència de les coses que representa, per la juxtaposició de punts de vista diferents en la realitat, però que apareixen simultanis en l'obra final. La pintura deixa de ser una finestra. L'escultura va deixar de ser un objecte sòlid per esdevenir oberta i transparent. Els cubistes van abolir la idea que cal pintar "matèries nobles", i pensaven que qualsevol objecte podria ser objecte d'atenció estètica. Per a ells, l'art no és observació únicament sinó acumular experiències. Les Demoiselles d'Avignon de Picasso, del 1907, és considerat el primer quadre cubista.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

FUTURISME

​

- Proclamen el rebuig frontal al passat, a la tradició, i defensen un nou art modern, dominat per la màquina, la velocitat i la ciutat.

- Prohibeixen la part sentimental i anecdòtica i no assumeix absolutament gens del passat.

- L'estètica futurista pregona també una ètica, d'arrel fonamentalment masclista, misògina i provocadora, amant de l'esport i de la guerra ("única higiene del món", segons Marinetti), de la violència i del perill.

- Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, ho van anomena simutaneisme.

- Es fa servir la tècnica del divisionisme i una àmplia gamma de color.

- Els temes preferits en pintura són la ciutat i la figura humana en moviment.

​