Oriol Maspons: 

​

Oriol Maspons va exercir un paper clau en la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya en les dècades de 1950 i 1960, primer des de l'àmbit de la fotografia amateur (es treballava a l'aire lliure, i la fotografia com un hobby. Les imatges eren de la vida quotidiana, la intimitat familiar, els treballs, els oficis).
Maspons va ingressar el 1951 a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. El 1955 es va traslladar a París, on freqüentava els ambients fotogràfics. En tornar a Barcelona, ​​es va fer professional i va formar societat amb Julio Ubiña. Es va dedicar al reportatge, al retrat, a la moda ia la publicitat. Va treballar per a «La Gaceta Ilustrada», «L'Oeil», «Paris-Match», «Boccaccio», «Expression», «Elle», etc. Va publicar una gran quantitat de llibres, entre els quals destaquen els editats per Lumen en la col·lecció Paraula i Imatge: «Toreig de saló», amb Julio Ubiña i textos de Camilo José Cela; «La caça de la perdiu roja», amb textos de Miguel Delibes, i «Poeta a Nova York», sobre poemes de Lorca.

​

Anotni Fabrés: 

La història d'Antoni Fabrés (1854-1936), pintor i escultor nascut al barri barceloní de Gràcia, està marcada pel signe de la tragèdia. Culte i cosmopolita, va viure a Roma, París, Mèxic ... Aspirava a la glòria i durant bona part de la seva vida va gaudir d'un important èxit - va pintar el retrat del papa Benet XV, va ser contractat per la casa reial italiana i va tenir com a alumnes als mexicans Diego Rivera i José Clemente Orozco- però al final de la seva vida va patir un ostracisme radical que el portaria a un estat proper a la bogeria.
Antoni Fabrés volia ser escultor i el 1875 va ser becat per estudiar aquesta especialitat a Roma, però després de la mort de Fortuny va virar cap a la pintura empès per una idea que no el va abandonar mai: "arribar a la seva glòria". Li va posar el nom de Glòria, a la seva segona filla. La producció de la seva primera època està centrada principalment en obres orientalistes, encara que mai va estar en el nord d'Àfrica, amb obres destacades com Descans del guerrer, amb una atmosfera sensual, o El lladre, procedent del Museu del Prado. "Va ser un pintor orientalista i també un pompier, els dos aspectes de la seva pintura a les que l'han volgut encasellar els que l'han menyspreat", assenyala el comissari, però va ser molt més que això. Al llarg d'una trajectòria complexa i de vegades contradictòria va evolucionant cap als paisatges, les escenes de costum i de gènere, el realisme de forta càrrega social i el retrat verista.
 

El Vívora: 

Es compleixen 40 anys de la publicació del primer número d'aquesta mítica revista d'comix que va marcar a diverses generacions de les dècades dels vuitanta i noranta.
La mostra se centra en la primera etapa de la revista, en els inicis de la democràcia, quan Barcelona es va erigir com el centre de la cultura underground que s'havia iniciat en els anys seixanta del segle xx als Estats Units.
A través de 35 obres originals, d'una àmplia mostra de documents i d'una selecció de prop de 100 portades, el públic descobrirà l'originalitat i la potència de creadors com Gallardo, Laura, Nazario, Mariscal, Martí, Max o Roger que, amb les seves vinyetes transgressores i un llenguatge nou, es van rebel·lar contra l'ordre establert i l'estètica convencional. L'univers de l'Escurçó està poblat de personatges marginals i subversius.
El Museu Nacional treballa des 2014 per patrimonialitzar i donar visibilitat al còmic, un gènere artístic que ha entrat a les sales del Museu per quedar-se.

​

​

Ressenya Fundació Mapfre "Tocant el color" 

​

El 17 de desembre vam anar a visitar la col·lecció d'obres d'art amb la tècnica dels pastels a la Fundació Mapfre, a Barcelona. 

És una col·lecció impressionant i magnífica. 

​

​

​

​